CAS KITE: UTILITZEM L'EXCEL PER CONÈIXER UN XIC MÉS EL NOSTRE COS!

 

Cas :  Utilitzem l’Excel per conèixer un xic més el nostre cos!
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Es pretén introduir a els alumnes de quart de primària, el concepte de freqüència cardíaca, en repòs i després de l’esforç, utilitzant com a software un full de càlcul, més concretament l’Excel, tant per recollir la informació organitzada en taules com per extreure els resultats grupals en gràfics comparatius, que els permetrà i facilitarà l’anàlisi dels resultats per poder formular hipòtesi i reflexionar sobre els possibles factors o variables que afecten i ens donen aquestes diferències.
Índex	Contingut	Accés al text
Context General
Experiència en ensenyament	5 anys.	---
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Nivell d’usuari. Les utilitza habitualment a casa i a l’escola.	---
Tipus d’escola	Escola pública de Primària.	---
Localització del centre	Barri perifèric de capital de província.	---
Connexió	Internet alta velocitat i intranet.	---
Localització dels recursos tecnològics	Aula d’informàtica: amb 15 ordinadors amb connexió a internet i intranet. Tots ells es poden connectar a diverses impressores i a la fotocopiadora. Aules d’infantil i primària: cada classe disposa de dos ordinadors amb connexió a internet i intranet. Alhora cadascuna d’aquestes aules disposa d’una pissarra digital que està connectada directament amb un dels dos ordinadors. Despatxos de l’equip directiu: disposen de quatre ordinadors amb connexió a internet i intranet connectats a una de les impressores de l’escola i a la fotocopiadora. Biblioteca: disposa de quatre ordinadors connectats a internet i intranet. Tots ells estan connectats a l’impressora de la biblioteca.	---
Situació sòcio - econòmica dels alumnes	Nivell sòcio-econòmic baix.	Al text
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes	4rt curs de Primària	---
Àrea / unitat	Coneixement del medi natural, social i cultural. Unitat: Cuidem el cos.	Al text
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat	- Saber prendre’s el pols (dit índex i mig) - Calcular la freqüència cardíaca en repòs i després de fer exercici, tot aplicant la fórmula senzilla amb l’Excel (la més utilitzada són el número de contraccions calculades en 15” * 4) - Comprensió i organització de la informació (mitjançant taules). - Confecció de gràfics comparatius - Establir hipòtesis en grup i posar-les en comú.	Al text
Nivell d’aprenentatge esperat	Extreure conclusions respecte les diferents variabilitats tant individuals com grupals i de com es pot intervenir,entrenar o modificar aquest resultat. Saber utilitzar l’Excel tot aplicant una fórmula senzilla i posteriorment organitzar l’ informació obtinguda en forma de taules i gràfics.	---
Tipus d’activitat	Activitat de coneixement del medi integrada dins l’ unitat didàctica de cuidem cos alhora que s’apliquen les TIC.	---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades	Fórmula senzilla aplicada a taula d’Excel. Gràfics comparatius dels resultats de tot el grup en repòs i després d’esforç realitzats també amb Excel.	---
Raó per la qual la fa servir	Com a eina motivadora i eficaç pel càlcul de la freqüència cardíaca i la posterior confecció i interpretació de gràfics comparatius.	---
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)	Utilitzar eines que aconsegueixen representacions dels resultats clars com a estratègia molt visual per comparar canvis i diferències i, això, ens facilita el plantejament d’hipòtesi i l’extracció de conclusions.	Al text
Dificultats trobades	_____	---
Ajuda / col·laboració emprada	La mestra d’Educació Física es va mostrar molt col·laborativa en tot moment i va ajudar-nos cedint-nos en determinades estones els alumnes per prendre’s el pols, sobretot després d’haver realitzat diferents activitats per així tenir més resultats amb els que treballar.	---
Rol del professor	Facilitador de conceptes com freqüència cardíaca i la forma pràctica de mesurar-la, mediador, guia i moderador en discussions i argumentacions sobre resultats.	---
Rol de l’estudiant	Descobridor de connexions i relacions de la variabilitat en els resultats i factors que poden influir. Responsables de les seves respostes que han de justificar. Aprenentatge cooperatiu utilitzant la discussió grupal. L’alumne és el creador del seu propi procés d’aprenentatge.	---
Resultats
Observacions	Ela alumnes a més de realitzar l’activitat proposen “guardar” els resultats i comparar-los amb el pròxim any (aprofitant que es tornarà a treballar el cos des d’una altra vessant).	Al text
Avaluació de l’aprenentatge	Avaluació inicial dels coneixements previs Avaluació formativa durant el procés que es realitzarà a partir de l’observació directa. Prova final per comparar-la amb la de l’inici	---
Lliçó apresa pel professor	Quan més responsables es fan del seu aprenentatge i progressió, més ho poden relacionar i posar a la pràctica en situacions reals, més aprenen i augmenten les ganes que tenen d’aprofundir en el tema.	Al text

Història complerta

Entrevistador: Per començar, m’agradaria que m’expliquessis alguna cosa sobre tu i la teva experiència educativa? Professora: Bé, la meva experiència educativa és molt curta i tot i que la meva especialitat és Educació Infantil aquest és el segon curs que treballo a Primària. M’agrada molt la meva feina i cada any que passa m’adono que aprenc i incorporo coses noves que milloren la meva pràctica educativa. Entrevistador: Quan dius “aprenc coses noves” em podries comentar un exemple que hagis incorporat a la pràctica educativa? Professora: Per exemple, fa un parell d’anys vaig realitzar un curs d’Holística i allà em varen donar sèrie d’exercicis senzills per tal de millorar la respiració, la relaxació i la concentració dels meus alumnes i diàriament els utilitzo per relaxar als meus alumnes al començar cada sessió i funcionen!. Entrevistador:  I has incorporat a l’ àrea de medi la utilització de la tecnologia? Professora: I tant! Es tracta d’una eina engrescadora i potent a l’hora d’ajudar en l’aprenentatge  dels alumnes. Al principi només demanava la cerca d’informació quan treballaven determinades unitats com els animals o les plantes, per fer l’article de la revista de l’escola... però mica en mica ens vam anar engrescant amb les meves companyes de curs i actualment utilitzem molt les noves tecnologies a l’hora de coneixement del medi i més des de que cada una tenim una pissarra digital a l’aula, és fantàstic!. Entrevistador: Així, amb les teves companyes de curs esteu d’acord en aquest tema d’utilitzar la tecnologia en l’àrea de medi? Professora: La nostra coordinació és molt important per portar a terme una línia de l’àrea amb coherència al llarg de les dues etapes, cicle mitjà i l’any que ve a cicle superior, la veritat és que la nostra entesa és increïble, tan amb el tema de les noves tecnologies com en tots. Entrevistador: És veritat que sou escola pública d’Infantil i Primària. Em podries facilitar informació sobre la situació de l’escola i el nivell sòcio-econòmic dels alumnes ? Professora: A veure la situació de l’escola és en un barri perifèric, i amb molts alumnes, ja que som de tres línies complertes de capital de província i el nivell sòcio-econòmic de les famílies és mig tirant a baix. Entrevistador: I els recursos tecnològics, en aquest cas concret, els ordinadors i les impressores? Professora: Nosaltres sempre utilitzem els ordinadors de l’aula d’informàtica que són quinze, tot i que a vegades tenim problemes d’horaris i hem de combinar-ho amb els altres tutors i intercanviar hores. Entrevistador: Teniu alguna dificultat afegida com pot ser problemes en la connexió o en accedir als programes que necessiteu? Professora: Normalment no, ja que setmanalment la coordinadora d’informàtica i quinzenalment juntament amb un tècnic s’encarreguen de posar-los al dia i del seu manteniment. Si tenim algun dubte, ja que el nostre nivell és d’usuari, sempre ens ajuda ella o algun company. Entrevistador:  Però tornant al tema d’utilitzar els ordinadors en la teva àrea: quina va ser la reacció dels alumnes al no treballar sempre amb el llibre de text que és al que estan acostumats i començar a treballar amb l’ordinador? Professor: Ells varen estar-hi molt d’acord, a més, aquesta utilització dels ordinadors no és perquè sí, sinó que s’utilitzen perquè ens són útils i ens faciliten i amplien la feina que es treballa a la unitat. Entrevistador:  Em podries aclarir més específicament com fas aquesta integració de l’ús de les tecnologies dins les sessions de Coneixement del medi? Professora: Sí... els alumnes de Cicle Mitjà al treballar l ’unitat: Cuidem el cos, els intentem introduir la importància de conèixer la seva freqüència cardíaca tant abans de realitzar cap exercici com després de l’esforç... és un concepte clau per relacionar-lo amb molts temes que considerem importants treballar i, sobretot, en interessa arribar a conclusions com ara  que una persona de 60 anys que faci exercici cada dia pot estar amb moltes garanties en més bona condició física que un de 45 que porta una llarga història de sedentarisme, és a dir, ens interessa enllaçar el tema amb l’eix transversal de l’escola sobre salut, concretament amb Vida Sana. Comencem ensenyant a prendre’s les pulsacions per minut tan en repòs com després d’haver estat corrent durant tres minuts,i anotem els resultats que recollirem i organitzarem mitjançant taules de l’Excel, a més no seran anotacions puntuals sinó que interessa comparar individualment primer al principi, la progressió i al final de la unitat ja que a més a més la resistència és molt agraïda ja que tots comencen al principi que no aguanten corrent ni 1 minut, ja que no dosifiquen el ritme o pensen que es tracta de quedar el primer... quan entenen que és un ritme intrínsec i personal, tot canvia i tothom aconsegueix córrer els 3:00 minuts demanats. A l’acabar de recollir de la pràctica i en situ els resultats arriba l’hora de passar les dades  a formes més visuals com són els gràfics i també confeccionar tant els de la progressió individual com els grupals. Per finalitzar recordar que utilitzarem part d’algunes sessions per reflexionar sobre la pràctica realitzada per, primer, en petits grups i, després ,exposar en gran grup els factors que pensen han influït en la variabilitat de resultats i les conseqüències. Entrevistador:  Amb l’exposat anteriorment he vist clars els objectius principals que volies aconseguir i l’organització... però quin va ser el teu rol en tot això? Professora: Doncs responent a la teva pregunta... el meu rol va variar segons la situació i les necessitats, però resumint va ser el d’assignador de tasques, en aquest cas, ensenyar a mesurar i calcular la fc, facilitador d’espais, material..., mediador i moderador, per exemple en l’exposició de possibles hipòtesi i justificacions de conclusions.  Entrevistador:  Així, en la teva opinió quina valoració donaries de la realització d’aquesta experiència? Professora: La valoració és molt positiva,tant pel nivell d’aprenentatge assolit com per l’alt nivell de satisfacció aconseguit pels alumnes. Entrevistador: I, per últim, volia preguntar-te si tu addicionalment has aprés alguna “lliçó”? Professora: T’he de dir que sí... que em van sorprendre com es van engrescar fins al punt de proposar guardar les dades per poder-les comparar el pròxim any, cosa que em va semblar perfecte, ja que connectaríem amb el tema de fc en iniciació a l’atletisme. La proposta inicial va estar multiplicada i opino que va ser en bona part per aplicar el concepte en pràctica o el que és el mateix en situació  real. Com  a conclusió vaig aprendre que quan més responsables es fan del seu aprenentatge i progressió i més ho poden posar en pràctica en situacions reals més aprenen i més ganes tenen d’aprofundir. Entrevistador: Moltes gràcies per compartir la teva experiència i el teu temps. Professora: Fins una altra!

SÍNTESI CANVI CONCEPTUAL

Després de llegir i treballar tant el primer mòdul de l’assignatura, com l’article de Domènech i Tirado i després de participar activament en el debat CTS crec que s’ha produït un canvi conceptual en el meu aprenentatge.

Primerament, per contestar la pregunta vaig haver d’entendre i tenir clar què significa canvi conceptual i quins aspectes s’hi relacionen. Així, els coneixements previs els trobo clau dins el concepte de canvi conceptual, ja que és aquesta estructura amb la que comparo els canvis produïts i a on puc assenyalar la profunditat d’aquests: si han estat només una ampliació, una reestructuració o si s’ha produït un veritable canvi conceptual.

Les diferències bàsiques si comparem els dos mapes conceptuals és que en el primer, el dels coneixements previs, bàsicament s’observa un nombre molt menor d’enllaços, conceptes connectats, etc. és a dir, que les concepcions no tenen prou coherència ni interdependència.

Un altre tema important en les diferències que s’observen entre el mapa conceptual 1 i el 2 és la simplificació, poca interacció entre conceptes en el primer i l’augment considerable de conceptes i la seva jerarquització en el segon: concepte clau (CTSiE) i els generals associats (TE, TIC, paradigma constructivista...) amb d’altres més específics (com per exemple: eines cognitives; aprenentatge significatiu...).

A partir d’aquí puc observar que no ha estat una ampliació, ja que no puc utilitzar el mapa 1 i anar afegint-hi els nous conceptes del mapa 2, i si analitzo l’origen em centro en la teoria del teixit sense costures, ja que aquest em va fer reorganitzar el mapa, els conceptes i la seva forma de relacionar-se.

Quan vaig entendre i interioritzar aquesta nova idea també se’m van obrir nous camins per explicar la relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació i, per això, per les possibilitats que em resten obertes el qualificaria si no de canvi conceptual radical, però sí que de petit canvi conceptual en el sentit que encara em queda molt per aprendre i anar reestructurant.

Una  d’aquestes noves vies de descobriment és que el que he aprés ho puc relacionar amb d’altres conceptes ja coneguts en el camp de l’educació, per exemple: la idea del teixit sense costures en la interrelació CTS es podria comparar i relacionar amb la teoria de l’aprenentatge significatiu de David Ausubel on s’entén com un procés de revisió, modificació, diversificació, coordinació i construcció d’esquemes de coneixements i amb la teoria del processament de la informació on aquests esquemes de coneixement s’organitzarien en  forma de xarxa, és a dir, on els meus coneixements s’ interconnectarien o es mostrarien interdependents en aquesta xarxa, s’anirien relacionant com en un teixit sense costures.

Un altre aspecte per argumentar la consecució de canvi conceptual seria que l’estructura del mapa 1 s’ha modificat substancialment, és a dir, no la podria inserir  a la nova, es tracta d’un canvi profund i no superficial que enllaça amb la essència del constructivisme i la seva funció transformadora que implica aprenentatge com a interacció, reconstrucció i reelaboració.

Per acabar amb l’anàlisi dels mapes conceptuals, considero important comentar que en el meu mapa conceptual 2 els continguts d’aprenentatge estan organitzats, són clars i útils per veure la informació més significativa. M’ha servit per organitzar el meu pensament, el meu model mental, a més l’ utilització dels diferents colors m’ha estat útil per fixar-los de forma més clara i visual.

Continuant amb la justificació sobre el meu canvi conceptual agafaré també, a més dels mapes conceptuals, com variables per analitzar els ítems del qüestionari de l’avaluació de coneixements previs i els canvis produïts en els mateixos:

El primer que destacaria és com en els meus coneixements previs s’entrellacen coneixements d’altres assignatures amb coneixements intuïtius o “quotidians”, el que vull dir és la importància en aquests coneixements previs del context i de les meves creences.

A continuació, voldria comentar que també m’ha generat un conflicte interior el fet d’anar veient les valoracions dels meus companys sobre el seu grau d’acord o no en el qüestionari d’avaluació inicial que anaven penjant en els seus blocs i que inevitablement comparava amb les meves. Al veure una gran diferència en alguns ítems concrets que jo inicialment tenia molt clars, ha provocat moments de grans reflexions i que a la vegada, em repensés algunes de les meves respostes.

Per una altra banda, una justificació per dir per a què crec que m’aproximo al canvi conceptual és perquè penso que el que he aprés ho puc transferir o exemplificar amb un altre àmbit o moment de la meva vida.

MESTRES....

Hola de nou!

M'agradaria comentar amb tots i totes vosaltres un programa de TV3 anomenat: “Mestres” que va acabar la setmana passada. Inicialment em va cridar molt l'atenció el fet de que hi hagués un programa destinat a aquesta temàtica, però a mesura que anaven passant els capítols del programa em semblaven cada vegada més fluixos de continguts.  Un dels capítols parlava sobre les noves tecnologies a l'escola i de l'adaptació que havien de fer els mestres per acostumar-s'hi.... si no vareu tenir l'oportunitat de veure'l us convido a fer-hi una ullada... 

http://www.tv3.cat/videos/4011250/Alumnes-Senyoreta-20

Espero les vostres opinions i comentaris..

LES MEVES APORTACIONS AL DEBAT...

Debat C-T-S-E

Ja fa unes quantes setmanes que vam realitzar un debat per tal de treballar conjuntament la relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació. Cadascú ho havia de fer des d'un enfocament determinat que et venia marcat per la consultora, o bé tecnodeterminista  que són els que consideren que la tecnologia opera independentment d'interessos polítics, socials, morals, etc. i que el progrés tecnològic genera progrés econòmic i ens encamina cap a una societat millor o bé sociodeterminista  que són els que no consideren important la tecnologia en si, sinó la societat en la qual es troba, i creuen que aquesta tecnologia depèn de diferents interessos.

Vaig haver de defensar l’ enfocament sociodeterminista, i tot i que potser alguns dels arguments que vaig exposar no hi estava totalment d'acord, m'he sentit molt a gust defensant aquesta posició al llarg del debat.

Aquestes són les meves aportacions que he fet en els diferents fils:

FIL ROL PROFESSORS – ALUMNES

Sota una visió sociodeterminista, exposaré que en l’actualitat la figura del mestre o professor ha “evolucionat” i ja no són únicament transmissors de coneixements sinó que els mestres són uns artistes de l’educació, ja que dia rere dia han d’ajudar a assolir uns objectius a tots i cadascun dels alumnes que tenen a les aules, tenint en compte la immensa diversitat que hi ha. El mestre és aquell qui a partir del seu coneixement però també de les seves estratègies i experiències, guia, educa i ajuda a aprendre als seus alumnes, donant a cada un d’ells les eines necessàries perquè interioritzin el que estan treballant i també tal i com heu anat comentant anteriorment, qui creï un context ideal d’aprenentatge. Si veiem al mestre com a tecnòleg, significa que veiem el mestre com un individu que es posa a disposició de la tecnologia, donant a aquesta última una importància massa elevada, si és veritat que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació són un element important a l’aula, però no indispensable, ja ho comenta Schank, quan exposa que s’ha d’entendre l’educació com a pràctica i experiència, i que les noves tecnologies poden ajudar a millorar els aprenentatges dels alumnes, però no són ni la única manera ni la definitiva. Per això, és important que els mestres i professors rebin una formació complerta per poder fer front a les múltiples demandes que diàriament se li presenten a l’aula.

En resum, malgrat que les TIC són un element cada vegada més present a les aules, queda clar que un bon mestre és la peça clau dins el procés d’ensenyament i aprenentatge escolar.

FIL TECNOPART

Seguint el fil sociodeterminista, exposaré que el part ha de ser el més natural possible i que l’ús de la tecnologia no és imprescindible en el part, un bon exemple són els nostres avantpassats que durant segles, han estat donant a llum sense disposar de tantes tecnologies. És veritat que la tecnologia forma part de les nostres vides, però ens hem de parar un moment i pensar si realment n’ estem fent un gra massa fins al punt de dependre’n amb excés.  Una companya ens exposava que ara ja eren possibles les ecografies en 4D que permeten poder veure els comportaments del fetus i em pregunto: això és molt important? Crec que en l’actualitat tenim unes “necessitats tecnològiques” que venen donades de la societat del benestar en què vivim, i que per al contrari estem perdent algunes tradicions centenàries. Durant molts anys les dones  han estat donant a llum de manera natural: sense epidurals, ni cesàries ni parts programats. Penso que hem passat de fer servir les tecnologies com a estris al servei de la naturalesa a que la tecnologia substitueixi la fisiologia de la dona, canviant totalment l’experiència del naixement, sovint generant riscs innecessaris tan per la mare com per el bebè i accelerant en un hospital el ritme propi d’aquest llarg i especial procés.

En resum, que contràriament al que es creu, el part natural no és fer un pas enrere, sinó recuperar la capacitat i la confiança en la pròpia naturalesa i tampoc és renunciar totalment a la tecnologia, sinó donar-li el lloc que li correspon, és a dir la seva  utilització únicament en cas de complicacions.

FIL CANVIS

Seguint el fil sociodeterminista, exposaré que la tecnologia està uniformitzant cada vegada més a la humanitat i acaba creant a l’escola necessitats que no existeixen.

Vivim en una societat extremadament consumista, on es valora molt l ’imatge i les tecnologies, però tot i que hem de donar l’ importància que tenen als avenços tecnològics, hem de parar-nos i pensar: no estem més pendents de les TIC a l’escola que no de contemplar les necessitats reals que tenen els nostres alumnes?. Crec que l’objectiu principal de l’educació és formar futurs ciutadans amb les capacitats i habilitats necessàries per viure en societat i no centrar l’educació en utilitzar les tecnologies a tot hora, perquè estarem deixant de banda altres aspectes molt importants com ara l’escriptura manuscrita en el cas dels alumnes que treballen amb portàtils a l’aula, etc.

Ara les escoles volen “modernitzar-se” i per això creuen que els són necessàries una pissarra digital per aula i un munt de tecnologia totalment prescindible. Parlant des de l’experiència com a docent, crec que puntualment si que són d’utilitat però millora més l’atenció que donem als nostres alumnes pel sol fet d’haver incorporat noves tecnologies a l’aula? Crec que el que hauríem de pensar és que són altres aspectes els que ens permeten donar una millor atenció a l’alumnat com ara: diferents cursos de formació, màsters, postgraus, etc. destinats a ampliar els coneixements dels docents i no tanta tecnologia, que aquesta ja la veuen en la majoria dels casos, a casa ja que molts dels alumnes tenen ordinadors a casa i és on verdaderament han après a utilitzar-la.

En resum, que contràriament al que la societat ens està venent constantment, a l’escola hem de prioritzar les necessitats educatives reals dels nostres alumnes i no estar tan pendents de la tecnologia, ja que aquest és un aspecte educatiu prescindible.

Des d’aquí us animo als qui vulgueu a deixar els vostres comentaris o impressions....

MAPA CONCEPTUAL FINAL

Aquí us deixo el mapa conceptual final que he realitzat on s'exposa que la relació que hi ha entre "Ciència, Tecnologia, Societat i Educació". Espero els vostres comentaris...

SÍNTESI DEL DEBAT

Després d’uns dies sense publicar res al blog, a continuació us exposo la meva síntesi del debat CTS, a veure què us sembla...

L'idea que més em va sorprendre va ser que tot i que les tecnologies estan a l’ordre del dia en la majoria de les escoles i centres educatius, una companya va comentar un aspecte que em va cridar l’atenció i va portar a que hi reflexionés extensament, i és que els ordinadors a les aules i totes les tecnologies com a “intent” de substituir dels llibres de text, hem de tenir en compte que a la llarga, pot ser que redueixin el rendiment acadèmic dels alumnes. Ella, ho va exposar molt clarament dient que potser no hem sabut compaginar correctament la tecnologia i l’escola. Els informes PISA, a nivell d’Espanya, encara no han calculat l’efecte dels ordinadors a les aules però si que ho han fet a nivell internacional i encara no està massa clar si el canvi és tan positiu com ens volen fer creure. Penso que els ordinadors i les noves tecnologies són totalment compatibles amb l’escola, que en són un molt bon complement, però que no hem de caure en el parany de donar-los una importància excessiva, ja que els qui verdaderament són la clau en el món de l’educació són els mestres, tal i com s’ha anat exposant en determinades intervencions.

Pel que fa a la meva participació al debat, considero que ha estat adequada ja que crec que compleix tots els criteris d’avaluació. Podem observar que el nombre d’intervencions és el correcte ja que en vaig realitzar tres, i que en totes elles hi he aportat informacions clares tan argumentant com contraargumentant, coherents, adequades i sempre defensant la postura sociodeterminista que se m’havia demanat  amb una bona correcció formal i expressiva.  Penso també, que el treball implícit d’aprofundiment en els continguts hi ha estat, però potser no ha quedat massa reflectit enlloc.

Per acabar, considero important destacar una companya, la Patrícia Martín Gallego ja que crec que a nivell general, ha fet unes aportacions excel·lents, sobretot en el tema de ciència i tecnologia més concretament en l’apartat que es tractava sobre el rol professor - alumnes, defensant amb molts bons arguments, d’una forma interessant i afegint informació que mostraven el seu elevat nivell d’aprofundiment en el tema, alhora que tenia ben present el seu posicionament en aquest debat i el sabia defensar.